Papereres i cendrers

Acabat llis de motlle

En aquest acabat les peces no experimenten cap tractament un cop fabricades, exceptuant la neteja de restes de producció, els àrids no afloren a la superfície  i per tant el color ens be donat per la coloració del ciment.

El formigó quan s’emmotlla,  sol tenir unes aigües o marques pròpies que quedaran marcades a la superfície de les peces, circumstància que s’accentua segons quin sigui el color de les peces i sobretot en colors forts. Em de tenir present que no es un defecte de la peça, si no que una característica, mes o menys pronunciada, d’aquest acabat.

Al ser el ciment un material molt fi, aquest tipus d’acabat presenta al inici de la seva vida útil una certa pols en la cara de les peces i fins de que no passa un cert temps sempre deixa residus secs de ciment a la superfície. També hem de tenir present que les peces son mes fràgils superficialment, es adir mes fàcils de que es ratllin o taquin, fet que tampoc ens ha de preocupar excessivament, sobretot en cares verticals. L’envelliment, si el formigó es de qualitat, es un envelliment  bo.

De fet les peces, superficialment, son una representació de la forma del motlle i , per tant, motlles amb acabat molt fins ens aporten peces molt fines en aspecte i tacte. Motlles gravats o amb representacions, com hem comentat, ens transmeten el negatiu del dibuix a la peça.

Ens dona un grau de lliscament C3, excepte en motlles molt fins on el grau de lliscament pot ser C2.

Acabat decapat

Hi han vari sistemes per aconseguir aquest aspecte superficial de les peces, el que fem es eliminar, químicament, el ciment superficial de les cares vistes, amb la finalitat que els àrids aflorin a la superfície i es manifestin tant en forma com en color. Un decapat mes o menys intens es oferirà una superfície mes o menys rugosa i uns àrids mes o menys visibles.

Explicarem, breument, que  la eliminació del ciment superficial es pot fer pintant els motlles amb productes químics que no el deixen fraguar durant la fase d’enduriment o amb àcids que l’ataquen un cop fabricat.

Amb aquest sistema els àrids no pateixen cap atac ni químic ni mecànic, per lo que queden a la superfície en la forma i color que tenen originalment. Una barreja monocolor o de colors variats d’àrids ens ofereix peces molt diferents, el color del ciment també es molt visible. El grau de lliscament es C3 (Rd> 45) , apte per exteriors.

Acabat Granallat o abuixardat

Un cop les peces han estat fabricades i amb un cert grau d’enduriment, les sotmetem a un atac mecànic amb granalla metàl·lica, sorra o buixardes que el que fan es eliminar el ciment superficial i picar els àrids. La mida de la granalla, sorra o buixarda i la intensitat amb la que piquem les peces , així com el grau d’enduriment del ciment, ens determinarà un aspecte mes fi o mes rugós de la peça.

La diferencia entre aquest acabat i el decapat, es que aquí els àrids també experimenten una modificació en el seu aspecte, però en la realitat un o altre sistema es fan servir segons sigui el procés de fabricació o les mides de les peces, ja que en la llarga distància ambdós sistemes visualment no es diferencien massa.

El grau de lliscament es C3 (Rd > 45) , apte per exteriors.

Acabat tosquejat (polit sense brillo)

Aquest tractament es un tractament mecànic, les peces son sotmeses a un fregament amb uns abrasius, normalment de carborúndum o diamant, que el que fan es “menjar-se” tota la peça per igual i per tant els àrids afloren a la superfície amb la cara plana, de fet es com un terratzo.

El procés de polit consta de varies fases, comencem amb una abrasius molt basts que el que fan es rebaixar intensament les peces, però les deixen ratllades i bastes, el que fem amb els altres abrasius es eliminar les ratlles i anar afinant cada cop més per deixar les peces fines.

L’aspecte tosquejat ens deixa les peces amb una textura fina i neta, però mate, es a dir parem el procés de polit abans de que els àrids i el ciment comencin a agafar brillo. Es un acabat molt utilitzat ja que la peça presenta un aspecte molt natural i un envelliment magnífic, de manteniment mínim i fàcil de netejar.

Ens dona un grau de lliscament C2 o inclús C3, segons sigui l’acabat desitjat.

Es important que durant el procés de polit es mantingui la planimetria de la peça i tota sigui polida per igual, en tal de que sigui plana i la mida dels àrids constant, ja que un procés mes o menys profund ens modifica la mida de l’àrid, con mes polit mes gran queda l’àrid i per tant mes visible.

Acabat abrillantat

En el procés d’acabat de les peces, aquest acabat es una continuació de l’anterior, el que fem es fregar les peces amb abrasius cada cop mes fins en tal de donar-li  un aspecte polit i abrillantat. Podem aconseguí acabats mes o menys abrillantats segons sigui el tipus de pedra o àrid utilitzat en la producció de les peces , ja que no totes les pedres poden assolir el mateix brillo.

Em de tenir present que en aplicacions exteriors, els agents meteorològics poden anar malmeten amb el temps, anys, aquest acabat i per tant l’envelliment de les peces farà que tendeixin a semblar-se a un acabat tosquejat. Al mercat hi ha productes químics que es poden aplicar, posteriorment, sobre les peces en tal d’assolir mes intensitat de brillo.

Segons l’abrillantat assolit el grau de lliscament pot ser C1 o C2.